SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN, TECNOLOGÍAS DIGITALES Y EDUCACIÓN. Manuel Area Moreira.
Des de fa uns anys enrere estem envoltats de noves tecnologies. Fins i tot, els més petits neixen i creixen envoltats d’elles. Així és que les nostres vides s’estan veient modificades i, en gran part, és per la introducció de les noves tecnologies a la nostra societat.
Per això, surt a debat constant la necessitat que tenim la societat d’adaptar-nos a la realitat existent. Tots els ciutadans hauríem de saber manejar les noves tecnologies de manera moderada i fer un bon ús d’elles. L’autor d’aquest article ens argumenta la importància d’aprendre a utilitzar-les per preparar-nos per al futur. Així és que, des de les escoles, s’han de dur a terme metodologies d’ensenyament-aprenentatge que incloguin les TIC i, per a persones adultes, hem de disposar de formacions que permetin mostrar l’ús de les noves tecnologies.
Però, i de manera inevitable, ens sorgeixen diferents perspectives i opinions sobre els efectes socials i culturals de les tecnologies de la informació i comunicació. Per una banda, tenim la cara amable de les noves tecnologies que ens permet obrir nous camins cap al coneixement, ens permet comunicar-nos amb altres persones, aprendre i formar-nos, i ens obra fronteres cap a la nova societat de la informació. L’altre cara, les ombres, ens diu que l’excés d’informació ens pot fer perdre l’identitat cultural, l’ús de les noves tecnologies pot danyar l’entorn, etc.
Encara que alguns dels efectes de les tecnologies de la informació i comunicació siguin negatius, l’educació de les noves tecnologies i la introducció d’aquestes als centres educatius s’ha de fer de forma progressiva i constant per què hem de seguir el curs de la nova societat de la informació.
Per respondre a les necessitats de les TIC haurem de fer una gran inversió en quant a recursos materials, infraestructures i formació del professorat. De manera metafòrica, l’autor compara el desconeixement de les noves tecnologies amb el no saber llegir i escriure. Llavors l’article ens parla d’alfabetització tecnològica i de la necessitat de tenir als ciutadans formats en aquest camp.
En aquest sentit, els docents tenim un paper fonamental en l’ensenyament i aprenentatge d’aquest camp de l’educació. L’objectiu és formar als ciutadans de totes edats. Aprendre a fer un bon ús de les TIC i a utilitzar-les per extreure informació i coneixements però també hem de saber que l’excés d’informació ens pot portar a un desconeixement de la mateixa. Llavors hem d’aprendre a destriar. El paper del docent es veurà modificat convertint-se en una guia per a l’aprenent, deixant que sigui ell mateix el que vagi formant el seu propi aprenentatge.
Com a opinió personal, diré que em sembla que tots aquests autors que parlen de noves tecnologies, societat de la informació, etc. d’una manera o altre ens estan advertint de la necessitat de la introducció de les noves tecnologies a la societat. Però encara són moltes les persones (adults, docents, ciutadans,...) que no li donen la mateixa importància.
Per això cal treballar per a fomentar la conscienciació mitjançant projectes a les escoles, formacions gratuïtes al professorat per què coneguin l’essència de les TIC i aprenguin a usar-les i a treure profit d’elles. Només si els docents es senten còmodes en aquest àmbit podran fer un bon ús de les TIC i aplicar-les a les seves metodologies i a les aules.
Així com diu l’article, penso que és molt important que existeixi una educació de TIC a les escoles però també és necessària una alfabetització digital per adults. Poc a poc hem d’anar introduint les noves tecnologies a les nostres vides i ens hem de familiaritzar amb aquesta nova eina que, certament, comença a ser imprescindible per viure a la societat de la informació i tecnologies digitals.
