dimarts, 26 de novembre de 2013

Idees principals de l'article i petit comentari,


SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN, TECNOLOGÍAS DIGITALES Y EDUCACIÓN. Manuel Area Moreira.

Des de fa uns anys enrere estem envoltats de noves tecnologies. Fins i tot, els més petits neixen i creixen envoltats d’elles. Així és que les nostres vides s’estan veient modificades i, en gran part, és per la introducció de les noves tecnologies a la nostra societat. 

Tots aquests canvis juntament amb diversos factors ens porten a la “tercera revolució industrial”. Aquesta etapa es caracteritza principalment per la modificacions que s’estan produint a la societat, estructures econòmiques, patrons de vida i cultura, etc. Aquesta nova etapa també s’ha vist molt influenciada per el temps en què vivim i la nova societat de la informació que hem desplegat entre tots.

Per això, surt a debat constant la necessitat que tenim la societat d’adaptar-nos a la realitat existent. Tots els ciutadans hauríem de saber manejar les noves tecnologies de manera moderada i fer un bon ús d’elles. L’autor d’aquest article ens argumenta la importància d’aprendre a utilitzar-les per preparar-nos per al futur. Així és que, des de les escoles, s’han de dur a terme metodologies d’ensenyament-aprenentatge que incloguin les TIC i, per a persones adultes, hem de disposar de formacions que permetin mostrar l’ús de les noves tecnologies.

Però, i de manera inevitable, ens sorgeixen diferents perspectives i opinions sobre els efectes socials i culturals de les tecnologies de la informació i comunicació. Per una banda, tenim la cara amable de les noves tecnologies que ens permet obrir nous camins cap al coneixement, ens permet comunicar-nos amb altres persones, aprendre i formar-nos, i ens obra fronteres cap a la nova societat de la informació. L’altre cara, les ombres, ens diu que l’excés d’informació ens pot fer perdre l’identitat cultural, l’ús de les noves tecnologies pot danyar l’entorn, etc.

Encara que alguns dels efectes de les tecnologies de la informació i comunicació siguin negatius, l’educació de les noves tecnologies i la introducció d’aquestes als centres educatius s’ha de fer de forma progressiva i constant per què hem de seguir el curs de la nova societat de la informació.

Per respondre a les necessitats de les TIC haurem de fer una gran inversió en quant a recursos materials, infraestructures i formació del professorat. De manera metafòrica, l’autor compara el desconeixement de les noves tecnologies amb el no saber llegir i escriure. Llavors l’article ens parla d’alfabetització tecnològica i de la necessitat de tenir als ciutadans formats en aquest camp.


En aquest sentit, els docents tenim un paper fonamental en l’ensenyament i aprenentatge d’aquest camp de l’educació. L’objectiu és formar als ciutadans de totes edats. Aprendre a fer un bon ús de les TIC i a utilitzar-les per extreure informació i coneixements però també hem de saber que l’excés d’informació ens pot portar a un desconeixement de la mateixa. Llavors hem d’aprendre a destriar. El paper del docent es veurà modificat convertint-se en una guia per a l’aprenent, deixant que sigui ell mateix el que vagi formant el seu propi aprenentatge.



Com a opinió personal, diré que em sembla que tots aquests autors que parlen de noves tecnologies, societat de la informació, etc. d’una manera o altre ens estan advertint de la necessitat de la introducció de les noves tecnologies a la societat. Però encara són moltes les persones (adults, docents, ciutadans,...) que no li donen la mateixa importància.

Per això cal treballar per a fomentar la conscienciació mitjançant projectes a les escoles, formacions gratuïtes al professorat per què coneguin l’essència de les TIC i aprenguin a usar-les i a treure profit d’elles. Només si els docents es senten còmodes en aquest àmbit podran fer un bon ús de les TIC i aplicar-les a les seves metodologies i a les aules. 

Així com diu l’article, penso que és molt important que existeixi una educació de TIC a les escoles però també és necessària una alfabetització digital per adults. Poc a poc hem d’anar introduint les noves tecnologies a les nostres vides i ens hem de familiaritzar amb aquesta nova eina que, certament, comença a ser imprescindible per viure a la societat de la informació i tecnologies digitals.

divendres, 15 de novembre de 2013

Recursos per a l'Educació Especial i les TIC,

US CONVIDO a fer una visita al blog de Yolanda Roset, mestra d'Educació Especial a l'Escola Lluçanès. Prats de Lluçanès.

L'enllàç del seu blog:http://blocs.xtec.cat/recursosee/

Aquesta mestra al seu blog ens mostra una sèrie de propostes per treballar amb infants amb necessitats educatives especials. Així com també ens proporciona una selecció materials que treballen les diferents competències en Educació Infantil. Creu amb l'educació mitjançant les noves tecnologies i al seu blog ens fa un tast de la seva feina.

M'ha semblat que fa una proposta de material molt interessant i molt propera a la realitat de les aules. M'ha agradat trobar aquesta finestreta relacionada amb el món educatiu.

Aquí us deixo un video del seu blog sobre educació en valors que m'ha emocionat al veure'l.

dimecres, 13 de novembre de 2013

Per dur a terme una bona integració de les TIC als centres educatius,

5 CLAVES PARA UNA BUENA INTEGRACIÓN DE LAS TIC EN LOS CENTROS DOCENTES. Pere Marquès Graells.

Pere Marquès ens deixa per escrit les 5 claus per dur a terme un bon projecte de TIC a les escoles. Així és com els docents i els infants podran gaudir d’un bon ensenyament i aprenentatge en aquest camp de l’educació.

Penso que són molt evidents els punts clau que ens proposa Marquès però està bé tenir-ho per escrit i ser conscients de les demandes que requereixen les TIC per què hi hagi una bona integració.

Així, anomenaré aquestes idees:

1. Les bases tecnològiques necessàries: els centres han de disposar de les infraestructures adequades. Es necessita d’una dotació important de material. Per exemple: pissarres digitals i ordinadors a les aules, aules d’informàtica al centre, intranet educativa, etc.

2. Coordinació i manteniment dels recursos: des dels centres docents s’han de formar comissions per diferents aspectes relacionats amb la implantació i manteniment de les TIC. Així és, com també hauran de disposar d’una comissió de manteniment per un ús més còmode i fàcil per part dels mestres i dels alumnes.

3. Recursos didàctics: els centres hauran de disposar de recursos didàctics de qualitat. Una comissió es podria encarregar-se de fer un recull i selecció dels millors recursos i anar-los actualitzant depenent les demandes actuals.

4. Recolzament per part de l’equip directiu i un compromís de la comunitat educativa: és important que hi hagi un convenciment per part de tot el claustre de professors. Així és que la iniciativa funcionarà millor si hi ha el recolzament per part de l’equip directiu del centre.

5. Formació adequada del professorat en didàctica digital: es necessita de mestres formats en aquest camp. A més, d’una motivació i actitud positiva envers les TIC. El mestres han d’aprendre a fer un bon ús de les TIC a l’aula.

Com a conclusió, així com Marquès, també penso que quan els mestres coneguin les possibilitats de les TIC en el camp educatiu segur que les empraran amb més freqüència i amb una finalitat més educativa. Penso que només cal que el mestre tingui ganes i curiositat per conèixer aquest món i saber com es desenvolupa.

Comentari sobre les TIC l'aula d'Infantil,

EL PLACER DE USAR LAS TIC EN EL AULA. Estívaliz Asorey y Jesús Gil.


Aquest article ens mostra amb poques paraules la importància de la introducció de les noves tecnologies a l’aula d’Educació Infantil, el perquè i com podem aplicar-les. 

Durant els darrers anys, ens hem vist en la necessitat de fer un canvi en el sistema educatiu per donar resposta a la societat de la informació i per preparar als alumnes per al futur. Cada vegada més, hem de conscienciar de la importància de les TIC i la seva implantació des de les primeres edats.

Els infants neixen i creixen envoltats de noves tecnologies. Així és que l’escola ha d’aprofitar aquest bagatge i introduir-les a l’aula per treballar i desenvolupar els continguts del currículum i dur a terme els objectius proposats. És a dir, hem d’introduir les TIC a l’aula com a mitjà o instrument d’aprenentatge.

Per què tot això funcioni, necessitem docents formats amb el tema i amb voluntarietat de canvi. Encara són molts els centres educatius que no treballen des d’aquesta perspectiva. Sinó que usen els ordinadors com a objecte d’estudi, és a dir, treballen amb editors d’imatge o de text, usen l’ordinador per jugar, etc. 

Les formacions de docents actuals van destinades a promoure que els mestres facin un ús actiu de les noves tecnologies creant materials educatius de qualitat per treballar amb les TIC, etc. Per exemple: podem usar el canó a l’aula per fer recerca d’informació en grup d’algun tema relacionat directament amb els seus interessos. 

A més de la sensibilització per part dels mestres i la seva formació, l’article ens proposa fer canvis a l’aula per introduir les TIC. Llavors, es necessita la dotació de material, un espai amb condicions a l’aula per posar el racó de l’ordinador, etc. Per dur a terme una bona feina es necessita d’una inversió i infraestructura i uns recursos que, actualment, no compleixen tots els centres. 

Per acabar i, des del meu punt de vista, penso que les noves tecnologies en Educació Infantil són un camp molt ampli i encara desconegut per molt docents. Fa falta formació i convenciment per part dels mestres a més dels recursos anomenats amb anterioritat. 

Però també haig de mencionar la importància del canvi en aquest sentit de l’educació per què hem de contextualitzar l’enesenyament-aprenentatge a l’actualitat. Així és com l’escola té un paper fonamental per introduir les TIC a les vides dels infants i donar resposta a n’aquestes necessitats de la societat.